141.
altoestratus
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Núvol mitjà que constitueix un banc de núvols de color blanc o gris i d'aspecte estriat. [...]
|
142.
organdisatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractament químic al qual són sotmesos determinats teixits de cotó per donar-los un aspecte apergaminat i transparent. [...]
|
143.
aspectual
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'aspecte. [...]
|
144.
atafetanat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'aspecte semblant al del tafetà. [...]
|
145.
teomorf -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té forma o aspecte divins. [...]
altoestratus
m. [ME] Núvol mitjà que constitueix un banc de núvols de color blanc o gris i d'aspecte estriat. ![]() |
146.
antipolític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contrari a l'esperit polític. Una mesura antipolítica, un comportament antipolític. [...]
|
147.
simular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En inform., fer una simulació del comportament (d'un sistema). [...]
|
148.
psicotècnia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la psicologia experimental dedicada a examinar i valorar les actituds, les aptituds i les formes de comportament d'un individu o d'una col·lectivitat. [...]
|
149.
transfigurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer canviar de figura, d'aspecte. Transfigurar la realitat. Canviar de figura, d'aspecte. En saber que havia suspès l'examen, se li va transfigurar el rostre. [...]
|
150.
discriminació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de discriminar; l'efecte. Infravaloració d'un grup social que en fa un altre, amb el corresponent comportament de segregació. Comportament en què els estímuls quantitativament o qualitativament diferents provoquen respostes de l'individu també diferents. [...]
|