1 v. intr. [LC] Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. No li abellirà res del que poden oferir-li. No t'abelleixen els plaers mundanals. 2 1 intr. pron. [LC] Tornar-se benvolent envers alguna cosa. Ramon de Penyafort s'abellí a la voluntat sobirana. La dona no s'abelleix per la seducció. A la fi s'abellí a fer-ho. 2 2 [LC] abellir-se el cor a algú Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a fer-ho.
