abstenir-se
[en registre informal, la forma de l'imperatiu abstingues pot prescindir de la s final quan va seguida d'un pronom enclític, abstingue't en comptes de abstingues-te]

1 v. intr. pron. [LC] Privar-se de fer alguna cosa. Abstenir-se de menjar carn. Abstenir-se d'estudiar. Abstenir-se de votar. En el dubte, abstén-te.
2 v. intr. pron. [LC] Privar-se d'alguna cosa, especialment de menjar o beure. M'abstinc del vi. S'absté de la carn.