Resultats de la cerca frase exacta: 340
|
81.
desllustrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el llustre (a alguna cosa). Fer que (el vidre o el cristall) perdin llur transparència i esdevinguin opacs. [...]
|
|
82.
acícula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espina, fulla, cristall, semblant a una agulla. Cirrus situat als costats del cos dels anèl·lids que serveix per a sostenir l'animal. [...]
acícula
|
|
83.
cristaller cristallera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que treballa el cristall. [...]
|
|
84.
estriació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'estries molt fines desenvolupades a la cara d'un cristall, d'un pla de clivatge o a la superfície d'una roca. [...]
|
|
85.
cristal·lí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al cristall. De la naturalesa del cristall. Que té una estructura molecular regular. Transparent com el cristall. Aigua cristal·lina. Cos lenticular biconvex transparent situat a l'ull darrere la pupil·la, destinat a fer convergir els rajos de llum formant [...]
|
|
86.
isotropia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'un cos o d'un cristall, les propietats físiques o les magnituds del qual no depenen de la direcció en què són observades o mesurades. [...]
|
|
87.
baguet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gemma o cristall tallat en forma sensiblement rectangular. [...]
|
|
88.
covalent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quím., que té covalència. Enllaç covalent. Cristall covalent. [...]
|
|
89.
dicroic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la propietat del dicroisme. Un cristall dicroic. [...]
|
|
90.
sintàxia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Intercreixement d'un cristall o de grups de cristalls dins d'un altre cristall d'una espècie diferent, de manera que els eixos cristal·logràfics i, de vegades, els òptics són compartits. [...]
|
acícula
1 f. [BO] [GL] [ZOA] Espina, fulla, cristall, semblant a una agulla.
2 f. [ZOA] Cirrus situat als costats del cos dels anèl·lids que serveix per a sostenir l'animal.