121.
abintestat 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense haver fet testament. Els qui moren abintestat. [...]
|
122.
aclaparament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aclaparar. Estat de qui està aclaparat. [...]
|
123.
alcabaler
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui arrendava, administrava o cobrava les alcabales. [...]
|
124.
benvolgut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A qui hom vol bé, estimat. Amic benvolgut. [...]
|
125.
canaller -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A qui agraden molt les criatures, la canalla. [...]
|
126.
desaprofitament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desaprofitar. Condició de qui és desaprofitat. [...]
|
127.
desvetllament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desvetllar. Estat de qui està desvetllat. [...]
|
128.
embalbiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui està balb, condició de balb. [...]
|
129.
esbufec
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alenada curta de les que fa qui esbufega. [...]
|
130.
finestrer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A qui li agrada finestrejar. Una dona finestrera. [...]
|