Resultats de la cerca frase exacta: 4.362

121. marc 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Bastiment d'una alcova, d'un balcó, d'una finestra, etc. marc de pas Bastiment sense galze, generalment del gruix d'un envà, que emmarca un pas sense porta. Element decoratiu que envolta una pintura, un mirall, etc., i el protegeix. Límit que encercla un espai. Aquests carrers van ser [...]
122. Ser, el
Font Nomenclàtor de Catalunya
Pla de l'Estany Ser, el Curs fluvial (riu, riera, torrent...) [...]
123. amb
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vivor. En una sèrie de verbs, introdueix el complement de règim verbal. S'ha casat amb sa cosina. Una barca es tocava amb l'altra. Compareu la imatge de la dreta amb la de l'esquerra. Haver fet un curs de cuina no té res a veure amb ser un bon cuiner. Envers 2. És molt bo amb els [...]
124. matrimoni
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una vida en comú, establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals. Matrimoni religiós. Unir-se en matrimoni, contraure matrimoni. Anul·lar el matrimoni. Va ser un matrimoni de pura conveniència. [...]
125. món
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
habitem. Fer la volta al món. Ser algú el millor home del món. No hi ha al món res millor que això. Això ell no ho faria per res del món. ésser a l'altra part de món Ésser molt lluny. perdre el món de vista Desmaiar-se. perdre el món [...]
126. coronar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (a algú) una corona, especialment com a insígnia de dignitat sobirana. Coronar el vencedor. Carlemany va ser coronat emperador a Roma. Coronar la virtut. Això el corona de glòria. Coronar-se, algú, de glòria. Formar com una corona tot al voltant (d'alguna [...]
127. desgràcia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc. Té la desgràcia de ser orfe. Aquesta malaltia ha estat la seva desgràcia. desgràcia personal Eufemisme per a referir-se a una víctima humana en el context d'un accident o d'una catàstrofe. L'explosió no ha causat desgràcies personals. Pèrdua de la [...]
128. justificar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provar que (algú o quelcom) és just, innocent, legítim, real. Com podreu mai justificar la vostra acció? El fi no justifica els mitjans. Va ser molt impertinent, la fatiga no el justificava. Les nostres esperances, les nostres profecies, els fets les han vingudes a justificar [...]
129. niu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
130. pla 3 plana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
català. de pla Amb rapidesa, sense grans formalitats. Tals qüestions han de ser judicades i sentenciades pels cònsols sumàriament i de pla. Paroxíton 1 . Mot pla, rima plana, vers pla. En heràld., que té el camper d'un sol esmalt i no porta cap càrrega, s'aplica a un [...]
Pàgines  13 / 437 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>