Resultats de la cerca frase exacta: 409
|
51.
magnetoestàtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la magnetoestàtica. Part de la física que s'ocupa de l'estudi dels camps magnètics engendrats per imants permanents i per electroimants recorreguts per corrents continus. [...]
|
|
52.
calta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, de fulles reniformes i flors grosses de color groc daurat, que es fa prop dels corrents d'aigua en indrets de muntanya (Caltha palustris). [...]
|
|
53.
radioestèsia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pretesa sensibilitat de certes persones a les radiacions emeses o absorbides pels cossos que tenen a prop. Pràctica no científica de detecció de corrents d'aigua, de minerals, d'objectes amagats, etc., basada en la radioestèsia. [...]
|
|
54.
confluir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dos corrents d'aigua, ajuntar les seves aigües. La Noguera Ribagorçana i el Segre conflueixen més amunt de Lleida. El Freser conflueix amb el Ter a Ripoll. En Joan i en Pere conflueixen en les seves idees. [...]
|
|
55.
escullera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l'aigua per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll, per a protegir una obra contra l'acció dels corrents. [...]
|
|
56.
avantguardisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de corrents estètics que, des del començament del segle xx, propugnen en les arts i en la literatura l'experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants. [...]
|
|
57.
al·luvió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revinguda d'aigua contra la riba, inundació. Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents. Accessió natural dels béns immobles consistent en l'increment successiu i lent de terres produït als predis afins a rius, com a conseqüència del [...]
|
|
58.
piemont
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió planera situada al peu d'un massís muntanyós, formada per materials detrítics acumulats pels rius i torrents en forma de glacis de sedimentació i de dissecció, els quals revelen les modificacions dels corrents muntanyosos causades per l'epirogènesi, l [...]
|
|
59.
tancat 2 -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha estat tancat. He trobat la porta tancada. Encara és tancat, no obren fins a les cinc. Tancat per reformes, per defunció. Inaccessible, impermeable a noves idees, a nous corrents ideològics. Que s'emet amb un grau d'oclusió superior a altres emissions fonemàtiques. [...]
|
|
60.
aeri -èria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'aire. Regions aèries. Format d'aire. Corrents aeris. Que viu, es troba, té lloc, en l'aire. Viatges aeris. Navegació aèria. Fenòmens aeris. Lleuger, vaporós, com l'aire. Forma aèria. Insubstancial, sense fonaments, irreal. Distincions [...]
aeri -èria
|
aeri -èria
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l'aire. Regions aèries.
1 2 adj. [LC] Format d'aire. Corrents aeris.
1 3 adj. [LC] Que viu, es troba, té lloc, en l'aire. Viatges aeris. Navegació aèria. Fenòmens aeris.
2 adj. [LC] Lleuger, vaporós, com l'aire. Forma aèria.
3 adj. [LC] Insubstancial, sense fonaments, irreal. Distincions subtils i aèries.
4 m. [LC] [TRG] Telefèric 2 .