1 1 v. tr. [LC] Satisfer més que plenament la fam (d'algú). Li van donar menjar fins a afartar-lo. 1 2 intr. pron. [LC] S'ha afartat tant per dinar, que no ha tingut gana a l'hora de sopar. 2 1 tr. [LC] Fer prendre (a algú) un menjar, una beguda, fins a la sacietat. L'afarten de sopes. 2 2 tr. [LC] per ext. El van afartar de cops, de bastonades. 2 3 intr. pron. [LC] Prendre d'un menjar, d'una beguda, fins a la sacietat. Em vaig afartar de pa, d'aigua. 3 tr. i intr. pron. [LC] Enfastidir. Ja m'afarten tantes mentides. 4 intr. pron. [LC] afartar-se de fer alguna cosa Fer-la amb excés, fins a cansar-se'n. Afartar-se de riure, de plorar, de cridar.
