Resultats de la cerca frase exacta: 748
|
151.
cisell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fulla, que serveix per a treballar pedra, metall, fusta, os, etc., ordinàriament a cops de martell. [...]
|
|
152.
rampí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en un pal que fa de mànec que té a l'extrem un travesser proveït de pues i serveix per a arreplegar palla, gratar la terra, etc. [...]
|
|
153.
tallantó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de tall emprada per a escatar una paret, per a tallar rajoles, etc. Martell amb dos talls, l'un vertical i l'altre horitzontal, emprat per a picar pedra. [...]
|
|
154.
fresa 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina rotativa de tall emprada en el fresatge, formada per diferents arestes tallants disposades regularment al voltant del seu eix de rotació. Eina circular proveïda de diverses dents de tall afinat que, segons el seu perfil, serveix per a fer galzes, cadells, boets i motllures [...]
|
|
155.
rectificador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rectifica. Operari especialista en el maneig de rectificadores. Aparell, dispositiu o element que rectifica un corrent altern. Màquina eina de precisió emprada per a rectificar peces metàl·liques mecanitzades i trempades. [...]
afilar
|
|
156.
bisturí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de cirurgia en forma de petit ganivet usat per a tallar o fer incisions. Eina de tall, de formes diferents, emprada en la restauració de pintures, generalment per a eliminar repintades. [...]
|
|
157.
enformador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de fuster, d'ebenista i de torner, consistent en una làmina rectangular de ferro acerat tallant en un dels seus caps i unida per l'altre a un mànec de fusta. [...]
|
|
158.
maceta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Martell gruixut com l'usat pels mestres de cases. Martellet de la màquina jacquard. Boixet 1 . Macetes de fer randa. Baqueta 1 3 . Eina de dos talls per a escorxar. [...]
|
|
159.
mandrí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eix cilíndric que es fica en un forat de la peça a tornejar i la subjecta fortament. Eina que serveix per a engrandir i igualar els forats. Estilet per a un catèter. [...]
|
|
160.
toix -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esmussat, mancat de tall. D'escassa intel·ligència. No he conegut mai una persona toixa com aquesta. Rebaix, bisell o xamfrà, que la mola fa quan s'esmola una eina de tall afinat. [...]
|
afilar
1 v. tr. [LC] Treure fil o tall (a un ganivet, un raor o un altre instrument tallant), agusar o aprimar (el tall i, per extensió, la punta d'una arma o una eina), amb la pedra o altrament. Afilar un ganivet. Afilar el tall d'un ganivet.
2 intr. pron. [LC] Una part del cos, especialment la cara, el nas, els dits, aprimar-se, amagrir-se a l'extrem. De llavors ençà se li ha afilat la cara. Té el nas molt afilat.