71.
desdaurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar daurat. Cessar d'estar daurat. Amb els anys aquesta barana s'ha ben desdaurat. Una falta comesa, un defecte, etc., deslluir (un acte meritori, la virtut, la reputació, d'algú), minvar-ne el mèrit, l'esclat. [...]
|
72.
assenyalat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distingit, singular, conspicu, insigne. Homes assenyalats, famosos i de gran virtut. Un assenyalat servei. [...]
|
73.
cassar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar en virtut de la pròpia autoritat. El Tribunal Suprem ha cassat la sentència. [...]
|
74.
corrosiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de corroir. Un àcid molt corrosiu. Doctrines corrosives. Substància corrosiva. [...]
|
75.
subtractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de sostreure. Que porta el signe de restar (-). [...]
|
76.
talismà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte al qual s'atribueix una virtut sobrenatural. La bellesa és un gran talismà. [...]
|
77.
extraviar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir del camí. Perdre el camí. L'ovella s'ha extraviat. Una cosa, perdre's. Se li va extraviar el carnet d'identitat. Fer sortir del camí de la virtut. Abandonar el camí de la virtut. Amb aquesta mala companyia t'extraviaràs. [...]
|
78.
abracadabra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot cabalístic al qual era atribuïda la virtut de guarir la febre i altres malalties. [...]
|
79.
correctiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de corregir. Cal imposar-li un correctiu. Un correctiu de l'acidesa. [...]
|
80.
desvirtuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar força o virtut (a una cosa). Rebaixar el mèrit (d'una acció). [...]
pobla
f. [HIH] Nucli de població fundat en virtut d'una carta de poblament que concedia certs privilegis. |