31.
carranc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que carranqueja. Té un caminar carranc. [...]
|
32.
lentament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera lenta. Caminar lentament. [...]
|
33.
carrutxes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri fet de llistons, que va sobre rodes, dins el qual hom posa la criatura que s'assaja a caminar, a fi que, sostenint-s'hi pels braços, no caigui. [...]
|
34.
arri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a excitar una bèstia a caminar, a seguir o a accelerar la marxa. Arri, arri, cavallet, que anirem a Sant Benet... Arri, ves-te'n del meu davant. [...]
|
35.
airositat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gràcia, elegància en el caminar. Manera airosa de parlar. [...]
airositat
|
36.
anquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment els animals de bast, moure les anques en caminar. [...]
|
37.
impedit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot usar els seus membres per a caminar. [...]
|
38.
tris-tras
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca un caminar seguit, deliberat, devers un punt determinat. [...]
|
39.
trotaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que trota, especialment en el sentit de caminar de pressa. [...]
|
40.
ungulígrad -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que en caminar posa solament a terra els unglots, les peülles. [...]
|