FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar la vista (sobre algú o alguna cosa). —Què mires? —Mirava la teva corbata. Mirar-se al mirall. Mirar de prop, de lluny. Mirar per un forat, per una escletxa. Mirar algú de fit a fit, de cua d'ull. de mira'm i no em toquis Poc sòlid. de mira'm i no em [...]
v tr 1 mirar, esguardar. Mira por esta rendija, mira per aquesta escletxa. 2 [informarse con la vista] mirar. 3 [considerar] mirar, considerar, veure. Mirad si tengo razón, mireu si tinc raó. Mirar las dificultades, considerar les dificultats. 4 [tener cuidado] mirar, veure, parar esment (o compte [...]
v tr 1 mirar. Mirava el nen de dalt estant, miraba al niño desde arriba. 2 abs mirar. Mirar guerxo, mirar bizco. 3 [examinar] ver, mirar, examinar. Ves que et miri la ferida el metge, ve a que te vea la herida el médico. 4 fig [considerar] mirar. Mireu si tinc raó, mirad si tengo razón. 5 fig [fer [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esguardar guaitar. Guaita, aquest, quines coses que diu. aguaitar, mirar, esp. des d'un lloc amagat, per sorprendre. guipar(fam.), mirar d'amagat. S'usa també abs. No s'hi val, a guipar! sotjar, mirar algú o alguna cosa estant amatent al que pugui esdevenir-se. fitaro mirar de fit a fit [...]