Resultats de la cerca frase exacta: 148
|
61.
anellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en anelles. Anellar els cabells. Posar una anella o anelles (a algú o alguna cosa). Posar una anella al morro (d'un animal). Posar una anella o anelles a les potes (d'un ocell) a fi de facilitar-ne la identificació. [...]
|
|
62.
senglar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil de la família dels suids, del qual prové probablement el porc domèstic, de pèl espès i fort de color gris o negre, morro truncat, mòbil i ben desenvolupat, i ullals grossos i sortints en els mascles (Sus scrofa). Porc senglar. [...]
anellar
|
|
63.
llapó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Volantí 3. Morró. [...]
|
|
64.
morro de porc amb polsim de sal i pebre, i aroma de vainilla
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
65.
danès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Dinamarca. Relatiu o pertanyent a Dinamarca o als seus habitants. Llengua germànica parlada a Dinamarca i en una part de Suècia. Relatiu o pertanyent al danès. Gos de cos robust, esvelt i elegant, de morro aplatat, d'orelles petites i de cua llarga. Un gos danès. Porc [...]
|
|
66.
conillets
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, s'obre com la boca o el morro d'un animal, que creix sobretot en murs i talussos i sovint es cultiva com a ornamental (Antirrhinum majus). [...]
|
|
67.
morrejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beure agafant amb els llavis el broc, l'aixeta o el recipient per on brolla l'aigua, el vi o altra beguda. Beveu a galet: no morregeu. Els animals, acostar el morro al menjar sense prendre'l. L'infant, mamar sense gana prenent i deixant el pit. Besar (algú) a la boca perllongadament. M [...]
|
|
68.
gos
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anar la presa que ha agafat amb les dents. gos esquimal Gos gran de pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al morro, utilitzat com a animal de tir per als trineus. gos pigall [o gos guia] Gos ensinistrat que assisteix una persona amb discapacitat visual. Han organitzat visites al museu [...]
|
|
69.
morrut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el morro o musell gros. De llavis grossos i sortints. Malacarós. Insecte coleòpter curculiònid que ataca cultius diversos. Morrut de la col, de la maduixa. Peix de la família dels espàrids, de cos comprimit i alt, cobert d'escates grosses, de color [...]
|
|
70.
tinya
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persones. Arna2 1. Insecte lepidòpter de famílies diverses que ataca alguns cultius. Tinya del llimoner. Tinya oriental del presseguer. Morró 1. Anagall. Cabells d'àngel. [...]
|
anellar
1 v. tr. [LC] Disposar en anelles. Anellar els cabells.
2 1 tr. [LC] Posar una anella o anelles (a algú o alguna cosa).
2 2 tr. [LC] [AGR] Posar una anella al morro (d'un animal).
2 3 tr. [AGR] Posar una anella o anelles a les potes (d'un ocell) a fi de facilitar-ne la identificació.