Resultats de la cerca frase exacta: 1.303
|
141.
So de Farrera, coll de
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Pallars Sobirà
Farrera
So de Farrera, coll de
Orografia (pla, coll, vall...) [...]
|
|
142.
ric-ric
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el so que fa el grill. So que fa el grill. [...]
|
|
143.
sulfòxid
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost orgànic que conté el radical bivalent =SO unit a dues cadenes d'hidrocarbur. [...]
|
|
144.
aïllant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància que no permet el pas del corrent elèctric, de la calor, del so, etc. [...]
|
|
145.
sulfona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost orgànic que conté el radical bivalent =SO2 unit a dos radicals hidrocarbonats. [...]
|
|
146.
telefonia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema de transmissió a distància del so, especialment de la veu humana, mitjançant dispositius elèctrics. [...]
|
|
147.
xafallós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla reemplaçant el so de s per un so molt acostat al de x. [...]
|
|
148.
tintinabular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les campanes o a llur so. Que fa el so d'una campana. [...]
|
|
149.
ressonador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ressona. Que fa ressonar. Cos capaç de vibrar i, per tant, d'entrar en ressonància. Objecte que presenta una cavitat que serveix per a intensificar i modular un determinat so, especialment un so musical. Cavitat supraglòtica de les que, en la parla, destaquen els harmònics [...]
ressonador -a
|
|
150.
equisonant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'igual so. [...]
|
ressonador -a
1 1 adj. [LC] Que ressona.
1 2 adj. [LC] Que fa ressonar.
2 1 m. [LC] Cos capaç de vibrar i, per tant, d'entrar en ressonància.
2 2 m. [LC] [MU] [FIF] Objecte que presenta una cavitat que serveix per a intensificar i modular un determinat so, especialment un so musical.
2 3 m. [FL] Cavitat supraglòtica de les que, en la parla, destaquen els harmònics pertinents de cada so.