101.
sulfosals
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de sulfurs minerals complexos que presenten els seus cations en dues posicions, l'una ocupada per plom, coure, argent, mercuri, tal·li, ferro, manganès i estany, i l'altra per arsènic, antimoni i bismut, en coordinació tres no planària amb sofre, seleni i [...]
|
102.
tal·li
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall semblant al plom per les seves propietats físiques (símbol, Tl; nombre atòmic, 81; pes atòmic, 204,37). [...]
|
103.
tingla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Làmina de ferro, de vori, etc., que usen els vidriers per a obrir les tires de plom on encaixen els vidres. [...]
|
104.
aplomar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d'assegurar-ne la verticalitat. Aquests pals s'han d'aplomar. En una nau, posar (les quadernes, l'arbre o qualsevol peça), a plom. Caure a plom. La construcció es va aplomar per l'empenta de l [...]
|
105.
sirga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de sirgar; l'efecte. Corda amb què s'estira una xarxa, una nau, des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba, fer-la anar d'una riba a l'altra, etc. Corda proveïda d'un plom, pedral, etc., en un extrem i d'un flotador a l'altre, unida a l'extrem d'un [...]
|
106.
xarambeco
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ormeig de pesca que consisteix en un cordill llarg i prim proveït en un extrem d'un plom petit i, a sota, un ham. [...]
|
107.
estibina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, sulfur d'antimoni, de fórmula Sb2S3, de color gris de plom amb lluïssor metàl·lica, que és mena d'antimoni. [...]
|
108.
calcocita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, sulfur de coure, de fórmula Cu2S, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color gris plom i és mena de coure. [...]
|
109.
perdigó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poll de la perdiu. Gra de plom emprat com a munició de caça. tenir un perdigó a l'ala No estar bé del cap, no ésser-hi tot. [...]
|
110.
argentita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral dimorf del sulfur d'argent, de fórmula Ag2S, que cristal·litza en el sistema cúbic i és de color gris de plom fosc amb lluïssor metàl·lica. [...]
argentita
f. [GLM] Mineral dimorf del sulfur d'argent, de fórmula Ag2S, que cristal·litza en el sistema cúbic i és de color gris de plom fosc amb lluïssor metàl·lica. |