11.
artiller artillera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que pertany a l'arma d'artilleria. [...]
|
12.
casamata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reducte blindat que serveix d'empara a l'artilleria. [...]
|
13.
mestrança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de tallers on es construeixen i reparen els muntatges de les peces d'artilleria, els seus accessoris, els efectes movibles dels vaixells de guerra, etc. Conjunt de treballadors d'aquests tallers. [...]
|
14.
contrabateria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de l'artilleria pròpia contra la de l'enemic. [...]
|
15.
obús
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça d'artilleria, el projectil de la qual descriu una trajectòria més corba que el canó i menys que el morter. Granada1 2 . Dispositiu obturador de la vàlvula d'un pneumàtic. [...]
|
16.
artillar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Armar amb peces d'artilleria (una fortificació, un vaixell, etc.). [...]
|
17.
desartillar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure l'artilleria (d'una fortificació, d'un vaixell, etc.). [...]
|
18.
armó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc davanter d'un canó de campanya de l'antiga artilleria, que s'uneix a la curenya del canó i forma un carruatge de quatre rodes quan el canó ha d'ésser transportat, i se'n separa quan ha de fer foc. [...]
armó
m. [DE] Joc davanter d'un canó de campanya de l'antiga artilleria, que s'uneix a la curenya del canó i forma un carruatge de quatre rodes quan el canó ha d'ésser transportat, i se'n separa quan ha de fer foc. |
19.
carronada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça d'artilleria naval apareguda al segle xviii, de gran calibre i de poca longitud. [...]
|
20.
bressol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llit d'infant al qual es pot comunicar un moviment de balanceig. del bressol a la tomba Tota la vida. Lloc de naixença d'alguna cosa. Grècia fou bressol de les belles arts. Òrgan intermedi corbat d'una peça d'artilleria, entre el fre i la curenya. [...]
|