arribar
1 1 v. intr. [LC] Venir a trobar-se en un indret per moció progressiva, tocar al terme del seu camí. A hores d'ara els excursionistes ja deuen haver arribat a Sant Marçal. La nau no arribarà a port abans del vespre. A quina hora arriba l'exprés de França? Ara arriben els convidats.
1 2 [LC] arribar i moldre Enllestir una cosa al cap de poc d'haver-la començada.
1 3 v. intr. pron. [LC] Anar circumstancialment. Arriba't a la farmàcia. Anirem a París i potser ens arribarem a Fontainebleau.
2 1 v. intr. [LC] Atènyer el fi perseguit. Arribar a la presidència. Arribarà a catedràtica.
2 2 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició a , atènyer o haver atès allò que indica aquell infinitiu. Si ens hi esforcem, arribarem a obtenir el que desitgem. No es van arribar a conèixer.
3 v. intr. [LC] Una cosa, atènyer la seva destinació. Ja han arribat els paquets. La carta no arribarà fins demà passat.
4 1 v. intr. [TRA] Moure el timó de manera que la nau caigui a sotavent.
4 2 v. intr. [TRA] Portar la proa del vaixell cap a sotavent.
4 3 v. intr. [TRA] Portar el vaixell fins al port o fins a la vora.
5 v. intr. [LC] Una època, esdevenir actual pel transcurs del temps. És arribada l'hora que tant esperàvem. Ja arribarà el dia que se'n penediran.
6 1 v. intr. [LC] Una cosa susceptible de variació, ascendir a un cert grau o nivell. L'aigua arribava fins als balcons de les cases.
6 2 v. intr. [LC] Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o a un cert fi. Els diners no ens arribaran per a pagar totes les factures. És massa lluny, no ho arribo a veure.
6 3 v. intr. [LC] Algú o alguna cosa que es consumeix, que passa, etc., durar fins a una certa època. El malalt no arribarà a dilluns.
7 v. intr. [LC] Esdevenir-se, tenir lloc. Arribi el que arribi, restarem fidels.
