1 v. tr. [LC] Fatigar el cervell (d'algú), marejar, amb sorolls o sons. No paren de cridar tot el dia: m'atabalen, aquestes criatures! El soroll del taller atabala el veïnat. 2 v. tr. [LC] per ext. Me n'han fet, de preguntes! M'han ben atabalat. 3 intr. pron. [LC] En Joan s'atabalava amb tantes preguntes.
