atenir-se [en registre informal, la forma de l'imperatiu atingues pot prescindir de la s final quan va seguida d'un pronom enclític, atingue't en comptes de atingues-te]
v. intr. pron. [AD] [LC] Ajustar-se, en les seves accions o creences, a alguna cosa, restar-hi fidel, no separar-se'n. Atenir-se a una ordre, a les instruccions d'algú. Atenir-se a una doctrina. Atenir-se algú a allò que va prometre.
