FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
haver nassada (d'una cosa) dir el cor (a algú, una cosa). El cor m'ho deia, que avui tindríem noves d'ell. Cp. intuir vagament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat, presagi tret del vol i el cant dels ocells i d'altres signes. Allò que fa pressentir alguna cosa. Havien començat l'expedició a l'Everest sota bons auguris. [...]
El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
pressento [...]
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.
3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
v tr [Se conjuga como: huir] 1 intuir, pressentir, endevinar. Intuir la presencia de alguien, intuir la presència d'algú. 2 [tener la intuición de algo] intuir. Intuir el porvenir, intuir el futur. [...]
v tr 1 pressentir, sospitar. Barrunto que no están en buenas relaciones, pressento que no estan en bones relacions. 2 [suponer] suposar, presumir. 3 [alguna enfermedad] covar. El niño está barruntando algo, el nen en cova alguna. [...]