Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

autèntic -a

adj. [LC] Que expressa certesa, la qual és garantida pels seus caràcters, per les circumstàncies que hi concorren, per un acte oficial, per una formalitat legal. Text autèntic. La còpia autèntica del contracte.
adj. [LC] Digne de fe. Reconegueren com a autèntica la seva declaració.
adj. [LC] No fals ni falsificat. Retrat autèntic.
m. [BB] Document atorgat per la personalitat que hi és expressada i en la data consignada.
adj. [MU] Que té una relació immediata amb la nota tònica. Nota autèntica.
adj. [MU] En els cants gregorià i bizantí, que comença el seu àmbit amb la nota final, s'aplica a alguns modes.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions