Resultats de la cerca frase exacta: 559
|
131.
emboçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar el boç (a un gos, a un cavall, etc.). Posar (la bufanda, la capa, etc.), cobrint la part inferior de la cara fins al nas o als ulls. S'emboçà la capa fins als ulls. [...]
|
|
132.
petaner -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que evacua pets amb freqüència. Petit de mena i de raça indefinida, s'aplica a un gos. Un gos petaner de carrer m'ha seguit fins a casa. Han adoptat un petaner de pèl marronós i potes curtes. [...]
|
|
133.
dàlmata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Dalmàcia. Relatiu o pertanyent a Dalmàcia o als seus habitants. Llengua romànica, avui extingida, parlada a Dalmàcia. Relatiu o pertanyent al dàlmata. Gos de talla mitjana que té el pelatge blanc amb taques negres. Un gos dàlmata. [...]
dàlmata
|
|
134.
canera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caseta d'un gos. Lloc on es tanquen els gossos abandonats o perduts. [...]
|
|
135.
guineuer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a la guineu. Bo per a encalçar la guineu. Un gos guineuer. [...]
|
|
136.
lladruquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un seguit de lladrucs. El gos anava al davant, saltant i lladruquejant. [...]
|
|
137.
pequinès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Pequín. Relatiu o pertanyent a Pequín o als seus habitants. Gos d'una raça d'origen xinès, petit i amb el musell curt, ample i arrugat, les orelles caigudes i el pèl llarg i abundant. Un gos pequinès. [...]
|
|
138.
samoiede samoieda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble àrtic emparentat amb els lapons. Gos de pèl llarg i abundós de color blanc o beix, criat a Sibèria pels samoiedes, que l'utilitzen com a animal de tir, de companyia o com a gos d'atura. [...]
|
|
139.
famèlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té molta fam, que sovint no té per a menjar. Un gos famèlic. [...]
|
|
140.
santbernat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gos de guarda, utilitzat sovint en la recerca de viatgers extraviats a la neu. [...]
|
dàlmata
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Dalmàcia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Dalmàcia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua romànica, avui extingida, parlada a Dalmàcia.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al dàlmata.
3 1 m. [ZOM] [LC] [AGR] Gos de talla mitjana que té el pelatge blanc amb taques negres.
3 2 adj. [LC] [ZOM] Un gos dàlmata.