1 v. tr. [LC] Fer moure oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. El vent balancejava les barques. No et balancegis tant! 2 intr. [LC] Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. La nau, com balancejava! El vaig veure que anava carrer avall balancejant. 3 intr. pron. [LC] Les barques es balancejaven a l'embat del vent.