composició
1 f. [LC] [MU] [AF] Acció de compondre. Estar molt de temps en la composició d'un remei. La composició tipogràfica d'aquest llibre costarà més que el paper i que el tiratge. Treballar un autor en la composició del seu poema, de la seva òpera.
2 f. [FL] Formació de mots nous a partir de la unió de dos o més radicals o mots de la llengua.
3 f. [LC] [MU] Disciplina teòrica de la música que ensenya les regles per a compondre. Fa anys que deixà els estudis de composició.
4 1 f. [LC] [MU] Manera d'ésser composta una cosa. Estudiar la composició d'una màquina. La composició d'un mot. És un poema ben versificat, però d'una composició detestable.
4 2 [MU] composició d'un concert Conjunt de peces de què es compon el programa.
4 3 [LC] composició d'una assemblea Caràcter dels membres de què es compon.
4 4 f. [QU] En quím., proporció dels distints elements que formen part d'un compost. La composició química de l'aigua.
4 5 f. [AR] En una obra d'art, disposició de figures, de colors o d'altres elements. La composició d'una pintura.
4 6 [AF] composició en bandera Composició d'un text en què les ratlles són de mida irregular però estan alineades a un costat, dreta o esquerra, i generalment els mots de fi de ratlla es presenten sense dividir.
4 7 f. [MU] Conjunt de jocs i de registres que defineixen les possibilitats musicals d'un orgue.
5 1 f. [LC] Allò que hom compon. Una composició poètica, musical. Una composició per a netejar metalls.
5 2 f. [LC] [PE] Redacció 2 .
6 f. [LC] Acció de compondre's; l'efecte. Entrar en composició amb l'enemic. Una amigable composició.
7 1 f. [HIH] [DR] Antigament, conveni o esmena que, d'acord amb el sistema penal de la venjança privada, restableix la pau que ha pertorbat una ofensa criminal entre persones o entitats mitjançant les indemnitzacions que hom considera suficients.
7 2 f. [HIH] [DR] Esmena, restitució o reparació d'un dany o d'un perjudici, tant d'ordre penal com civil.
7 3 f. [DR] Arbitratge 3 .
