1 adj. [LC] Que té o mostra una disposició a voler bé, a la benevolència. Era benigne amb tothom. Serà benigne envers els acusats. Cal donar una interpretació benigna a les seves paraules. 2 adj. [LC] D'acció suau, saludable. Un clima benigne. Fa un temps benigne. 3 adj. [LC] [MD] En med., que no és maligne, que no és perillós. Una malaltia benigna. Un tumor benigne.
