101.
clíper
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veler ràpid de línies molt fines i gran superfície vèlica concebut i emprat en el segle xix. [...]
|
102.
medicinal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a guarir. Herbes medicinals o remeieres. Aigües medicinals. Les propietats medicinals d'una substància. [...]
|
103.
elatiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el basc o el finès que expressa separació. Cas elatiu. [...]
birbador birbadora
|
104.
birbador birbadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que birba. Arada que porta davant la rella un semicercle de ferro per a tallar les herbes. [...]
|
105.
onagràcies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes, a vegades aquàtiques, i alguns arbustos de fulles simples, de flors generalment regulars amb un tub basal que embolcalla l'ovari, el qual és ínfer o semiínfer, a la qual pertanyen les fúcsies i l'herba de [...]
|
106.
passifloràcies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot lianes, però també arbres, arbustos i herbes, de fulles simples o dividides, flors pentàmeres, sovint amb una corona de peces estèrils filamentoses, i fruit en baia o càpsula, pròpies de les terres [...]
|
107.
terreller
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros en el pendent d'una muntanya en el qual es veu la terra pelada, sense herbes ni arbres. [...]
|
108.
alcofoll
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pólvores molt fines de galena o d'antimoni que usaven les dones per a ennegrir-se les pestanyes, les celles, etc. [...]
|
109.
essiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el finès que expressa un estat contingent o no permanent. Cas essiu. [...]
|
110.
braçat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat de llenya, de canyes, d'herbes, etc., que cap dins els braços. Un braçat de sarments. Feix de blat que agafa el segador quan cull l'estassada. Dos o tres braçats fan la garba. Moviment i posició dels braços per envoltar algú o alguna cosa. Va agafar la [...]
|