Resultats de la cerca frase exacta: 2.858
|
71.
mal 3 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Prendre una paraula en mal sentit. Tenir mala fama. Mala sort. Donar un mal exemple. Veure algú de mal ull. Fer mala cara un malalt. Fer mala cara a algú. Ens va donar un mal vi, un mal menjar. Fer mal temps. Mot usat en expressions de maledicció. Mala pesta! Mala mort facis! una mala cosa [...]
|
|
72.
lliçó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, traçada a algú per corregir-lo. Que l'exemple del teu germà et serveixi de lliçó. Esmena, escarment. Va perdre-hi tots els diners: ja va ser una bona lliçó. [...]
|
|
73.
com 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o com és ara] Per exemple. Poesies com ara aquesta mostren el pensament de la fi de segle. De la manera que. Fes com vulguis. Captenir-se com cal. com a En qualitat de. Ell hi fou invitat com a president de la nostra associació. Com a general mereix totes les nostres lloances. Fou [...]
|
|
74.
exemple
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Paraula: exemple
Abreviatura: ex.
Sigla:
Símbol: [...]
|
|
75.
centre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Àtom situat en el centre d'un polígon o poliedre quiral com, per exemple, un àtom de carboni asimètric. [...]
centre
|
|
76.
força 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
força de voluntat. La força d'una passió, d'un desig. La força d'un exemple, d'un argument, d'un raonament. La força d'un cop, d'una empenta. La força del vent, d'un salt d'aigua, d'un corrent. La força d'un àcid. La força de la calor. La força d [...]
|
|
77.
Expressions per introduir exemples
Font
Fitxes de l'Optimot
Per introduir exemples es poden fer servir diversos mots i expressions: com, com ara, com és/són ara o per exemple. També s'usa de vegades l'addicció de com i per exemple: com per exemple. En aquest cas, la construcció es pot separar o no amb comes:
Pots afegir aquests retallons en postres com [...]
|
|
78.
caràcter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
no sap donar bé el caràcter dels personatges que representa. Falsejar el caràcter. Mantenir-se en caràcter. Persona considerada com a exemple típic d'un tret moral determinat, personatge creat per un dramaturg, novel·lista, etc. L'avar de Molière és un [...]
|
|
79.
Es pot dir pillar en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb pillar en català només és normatiu amb el sentit de 'saquejar'. Per exemple:
En aquella època tothom passava gana i hi havia gent que pillava tot el que podia als comerços.
Malgrat que el verb pillar també es fa servir amb altres sentits, aquests usos són calcs del castellà i no són [...]
|
|
80.
anul·lar o anular?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes anul·lar i anular tenen significats diferents.
El mot anul·lar vol dir cancel·lar. Per exemple: Van anul·lar la reserva que havien fet.
En canvi, anular té dos significats diferents:
'Quart dit de la mà'. Per exemple: S'ha fet un tall al dit anular.
'Forma d'anell'. Per exemple: El [...]
|
centre
1 1 m. [LC] [MT] Punt al voltant del qual tots els punts del contorn d'un cos o figura estan disposats de manera que cada dos situats en un mateix diàmetre equidisten d'aquell. El centre d'un cercle, d'una el·lipse, d'un polígon regular, d'una esfera, d'un el·lipsoide. El centre de la Terra. Centre de simetria.
1 2 [FIF] [GL] centre d'inversió cristal·lina Punt d'un poliedre cristal·lí que divideix per la meitat totes les rectes que hi passen.
2 1 m. [LC] La part d'una cosa més allunyada de la perifèria. La manifestació va recórrer el centre de la ciutat. Les províncies del centre. El centre d'una assemblea. El centre d'una fotografia aèria.
2 2 [LC] centre d'un exèrcit Part situada entre les dues ales.
2 3 m. [PO] Sector de diputats d'un hemicicle parlamentari que ocupen els escons del centre.
2 4 m. [PO] Conjunt de tendències polítiques que se situen en una posició equidistant entre la ideologia de la dreta i la de l'esquerra.
3 1 m. [LC] Allò entorn de què gira una cosa. Un centre d'atracció.
3 2 m. [LC] [PE] Lloc on convergeixen forces, accions, diverses, en què les coses estan congregades, del qual emanen, procedeixen, prenen naixença. Roma és el centre del món catòlic. Un centre industrial, comercial.
3 3 m. [AQ] Nucli de la població en què convergeixen les principals activitats econòmiques o administratives d'una comarca o una regió.
3 4 [LC] centre neuràlgic Espai on es concentren les activitats de màxima importància i interès. La plaça és el centre neuràlgic de la ciutat. El poliesportiu esdevé un centre neuràlgic per a acollir esdeveniments culturals.
3 5 m. [MD] Estructura anatòmica que dirigeix i coordina determinades funcions, especialment nervioses.
4 1 m. [LC] [PE] [SO] Societat que persegueix un fi cultural, el foment de cert ordre d'activitats, la propaganda d'un ideal polític, etc. Centre Excursionista de Catalunya. Centre de Lectura de Reus. Un centre regionalista, republicà, catòlic. Centre recreatiu.
4 2 m. [LC] [MD] [PE] Organisme que ofereix i coordina serveis de caràcter social. Un centre docent.
4 3 [PE] [SO] centre d'acolliment Centre destinat a l'atenció social o educativa temporal, en règim residencial, de transeünts o de persones que han sofert alguna emergència o amb problemes familiars greus.
4 4 [MD] centre d'assistència primària Centre públic que ofereix atenció sanitària primària.
4 5 [PE] [SO] centre d'esplai Centre d'esbargiment organitzat, amb els monitors corresponents.
4 6 [SO] centre de planificació familiar Centre d'orientació i atenció sobre qüestions relacionades amb la vida sexual de les persones i la regulació de la natalitat.
4 7 [MD] centre de salut Institució dedicada a l'atenció, la promoció i l'educació de la salut de la població compresa en una àrea determinada.
5 1 m. [FIF] Punt d'aplicació de la resultant de diferents forces que obren sobre un cos. Centre de pressió, d'empenyiment.
5 2 [FIF] centre d'oscil·lació Punt en què, si tota la matèria d'un cos suspès s'hi concentrava, no canviaria per això el temps de l'oscil·lació.
5 3 [FIF] centre de gravetat Punt d'un cos pel qual passa la resultant dels pesos de les molècules que el constitueixen.
5 4 [FIF] centre de masses Punt d'un cos on es pot considerar concentrada la massa d'aquest cos.
5 5 [FIF] centre òptic Punt fictici situat a l'interior d'una lent i sobre el seu eix òptic, i pel qual tot raig incident passa sense experimentar cap desviació.
5 6 [TRA] centre vèlic Centre de gravetat del velam.
6 m. [FIF] [QU] centre quiral Àtom situat en el centre d'un polígon o poliedre quiral com, per exemple, un àtom de carboni asimètric.