111.
enfront o enfront de?
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma enfront significa, en sentit físic, 'davant per davant' i es pot fer servir com a adverbi o com a preposició. Per exemple:
De sobte se'l va trobar enfront de la porta de casa.
Buscava la biblioteca i resulta que la tenia enfront.
Cal tenir en compte que, usada com a preposició, va [...]
|
112.
depressa o de pressa?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure:
Veniu, depressa, que us mullareu!
Trobo que van massa depressa
cal escriure:
Veniu, de pressa, que us mullareu!
Trobo que van massa de pressa.
[...]
|
113.
Règim verbal de cuidar: cuidar de o cuidar-se de?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
|
114.
de bocadents
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De cara a terra. Jeure en terra de bocadents. [...]
|
115.
de bracet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'avantbraç de l'un repenjat en l'avantbraç de l'altre. Els nuvis anaven de bracet. [...]
|
116.
de copdescuit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'improvís. [...]
|
117.
de debò
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Realment, no de per riure. M'he fet mal de debò. És una noia intel·ligent de debò. [...]
|
118.
de facto
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De fet i no de dret. El Govern dels revoltats, tothom el reconeixia de facto. Habitants de facto. [...]
|
119.
de filis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bona disposició d'esperit, de bon humor. No estic gens de filis aquest vespre. [...]
|
120.
de folondres
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De costat. Caure de folondres. [...]
|