1 1 f. [LC] Allò que lleva la netedat, la puresa, de quelcom. Carrers plens de brutícia. No es treu la brutícia de les ungles. 1 2 f. [LC] Paraula, acció, bruta, indecent, deshonesta. No diguis brutícies. Ha comès brutícies inexplicables. 2 f. [LC] Calamarsa, pedra. Torna a fer fred: deu haver caigut brutícia a muntanya.
