121.
rictus
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura de la boca, produïda per la contracció dels músculs de la cara, que dona l'aspecte d'un riure forçat. [...]
|
122.
cacostomia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pudor de la boca. [...]
|
123.
boquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure la boca, obrir-la i tancar-la com qui espira. Espirar . Una peça de roba, fer bosses. El calçat, els guants, amplejar. [...]
|
124.
boca-sec -seca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la boca seca. Que té la boca no gens dòcil al fre, s'aplica a un cavall, a un mul, etc. [...]
|
125.
buco-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. buca, 'boca', que indica connexió o relació amb la boca o amb les galtes. Ex.: bucolabial, bucofaringi. [...]
buco-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. |
126.
raspar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gratar (alguna cosa), especialment amb una raspa o un altre instrument adequat, per treure'n parts superficials o alguna cosa adherida a la seva superfície. Produir una sensació de raspor (a la boca, a la gola). Aquest vi raspa la boca. [...]
|
127.
bocarrut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la boca grossa. [...]
|
128.
bocatort -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la boca torta. [...]
|
129.
ciclòstom -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la boca circular. [...]
|
130.
micròstom -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la boca petita. [...]
|