Resultats de la cerca frase exacta: 33
|
21.
bornador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de boter que serveix per a fer forats i consisteix en una serra tubular en què va endollat un mànec en forma de T. [...]
|
|
22.
buidador 2 buidadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que buida. Menestral que buidava metalls. Eina que és com una petita pala acassolada i serveix per a buidar, especialment l'aigua que ha entrat en una embarcació. Eina de boter amb què es poleixen les botes per dintre. [...]
buidador2 buidadora
|
|
23.
dalla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de segar herba, etc., formada per una fulla puntuda i tallant d'una vora, més llarga i menys corbada que la falç, i fixada per un extrem en un llarg mànec de fusta. Eina de boter emprada per a polir, en què la fulla, corbada en els extrems, i el mànec, rectilini [...]
|
|
24.
aixol
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [de boter] azuela f. [...]
|
|
25.
bornador
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [eina de boter] argallera f. 2 ant justador. [...]
|
|
26.
refilador
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [ocell] gorjeador -ra. m 2 [de boter] cuña f. [...]
|
|
27.
cubebo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m boter. [...]
|
|
28.
abonador
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj i m i f 1 abonador -a, fiador -a. m 2 [de tonelero] barrina [de boter] f. f 3 agr [máquina] adobadora. [...]
|
|
29.
barrina
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [eina] barrena. 2 [de boter] abonador m. 3 aeron barrena. 4 constr i min barreno m. 5 caure en barrina [un avió] entrar en (o hacer la) barrena. 6 fer barrina fig cerrar un trato. [...]
|
|
30.
tonelero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj 1 de les botes. m i f 2 boter -a. [...]
|
buidador2 buidadora
1 m. i f. [LC] Persona que buida.
2 m. [HIH] [PR] Menestral que buidava metalls.
3 m. [LC] [TRA] Eina que és com una petita pala acassolada i serveix per a buidar, especialment l'aigua que ha entrat en una embarcació.
4 f. [LC] [IMI] [IMF] Eina de boter amb què es poleixen les botes per dintre.