1 m. [LC] [MD] Sentit corporal amb què es perceben els sabors. L'òrgan del gust. Tenir el gust fi, delicat, esmussat. 2 m. [LC] Sabor. Un gust agradable, exquisit. No tenir una menja gust de res. No sentir el gust del menjar. 3 m. [LC] Sensació agradable que produeixen certs sabors i, en general, plaer que hom troba en alguna cosa. Menja amb un gust! Ara esmorzes? Que vagi de gust. Riure de gust. Ho faré amb molt gust. Troba gust a amoïnar-lo, a fer-los barallar. Ho fa pel gust de mortificar-me. 4 1 m. [LC] Discerniment del bell i del lleig, especialment en una obra d'art. Gust natural, adquirit. Formar-se algú el gust. Mancar-li a algú el gust. Mal gust, bon gust. 4 2 m. [LC] Bon gust. És una dona de gust. Vesteix amb gust. Un vestit, un ornament, de gust. 5 m. [LC] Manera de realitzar l'obra artística en un país, en un temps, determinats. El gust grec, francès. El gust modern. 6 m. [LC] Preferència donada a certes coses. Sentir gust per una cosa. Això no és del seu gust. Té un gust boig per les flors.
