Resultats de la cerca frase exacta: 132
|
21.
plàcid -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en calma, en pau. Un son plàcid. Una nit plàcida. [...]
|
|
22.
calm -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encalmat, tranquil. Feia una mar calma. [...]
|
|
23.
obtundent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que calma la irritació. Substància obtundent. [...]
|
|
24.
calmant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que calma. Una beguda calmant. Remei calmant. Emprar calmants. [...]
|
|
25.
ganso -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va amb calma a caminar, a fer les coses. [...]
|
|
26.
calmar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar l'agitació (d'algú o d'alguna cosa), apaivagar. Una música que calma els infants. Aquesta mica de ponent ha calmat la mar. Pastilles que calmen el dolor. Calmar els esperits. Calmar la inquietud. Algú o alguna cosa, cessar d'estar agitat. La tempesta comença a [...]
calmar
|
|
27.
exaltar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Elevar (algú) en rang, dignitat, poder, etc. Exaltar una artista. Elevar (un sentiment) a un alt grau d'intensitat. Enfervorir-se, deixar-se emportar per una passió. Ell s'exalta, quan conta el que li ha passat! Tingues calma: no t'exaltis així. [...]
|
|
28.
calmat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té calma. Era un home calmat, que no perdia els nervis per res. La Maria és molt calmada. Amb el pas dels anys, va anar adquirint un aspecte calmat. Parla amb veu calmada. En què el temps atmosfèric està en calma, s'aplica a un període de temps. El vespre [...]
|
|
29.
sedatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que calma la irritació. Medicament emprat antigament, per via externa, per a calmar el dolor. [...]
|
|
30.
encalmar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El temps, la mar, posar-se en calma. Ara que el vent s'encalma, podríem seure a fora. [...]
|
calmar
1 v. tr. [LC] Fer cessar l'agitació (d'algú o d'alguna cosa), apaivagar. Una música que calma els infants. Aquesta mica de ponent ha calmat la mar. Pastilles que calmen el dolor. Calmar els esperits. Calmar la inquietud.
2 intr. pron. [LC] Algú o alguna cosa, cessar d'estar agitat. La tempesta comença a calmar-se. Calma't, home, assossega't.
3 intr. [LC] Ha calmat el vent. En algun moment el dolor calma.