Resultats de la cerca frase exacta: 1.377
|
171.
aigualera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mullena de les plantes, provinent de la rosada, la pluja, les boires, etc. La boira ha deixat tan bella aigualera que no es pot entrar al bosc sense prendre un bany. No veremarem fins que s'haurà eixugat l'aigualera. [...]
|
|
172.
assalt
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assaltar. Donar l'assalt a l'enemic, a una fortalesa. Prendre per assalt. Rebutjar l'assalt. En esgr., combat amistós entre dos tiradors. Un assalt d'armes. Període de tres minuts dels que constitueixen un combat de boxa. [...]
canapè
[pl. 
|
|
173.
canapè
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient allargassat amb el respatller i els braços entapissats, semblant al sofà, que presenta tants respatllers com places té per a seure. Petita peça de pa, galeta, torrada, etc., amb alguna menja salada al damunt. Prendre uns canapès com a aperitiu. [...]
|
|
174.
cristal·litzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre una forma cristal·lina. La sal cristal·litza en el sistema cúbic. Fer que (una substància) prengui una forma cristal·lina. Aquest procés ha cristal·litzat la sal. Assumir una forma definitiva. El treball dels últims quatre anys ha cristal·litzat [...]
|
|
175.
revenja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de revenjar-se. La revenja d'una derrota. Prendre algú la seva revenja. M'has guanyat, però hem de fer un partit de revenja. en revenja En compensació del greuge sofert. Tu el difames: ell, en revenja, diu penjaments de tu. [...]
|
|
176.
solidificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sòlid. Esdevenir sòlid. El guix dissolt en aigua s'endureix i se solidifica. La pau se solidifica amb la comprensió i el diàleg. Fer passar de l'estat líquid o gasós al sòlid. Prendre l'estat sòlid. Solidificar-se la lava. [...]
|
|
177.
acostumar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer prendre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar els joves al treball, a l'estudi. Acostumar el cos a les fatigues, al fred. Acostumar els nens a obeir. Prendre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar-se a un clima. Davant d [...]
|
|
178.
afartar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfer més que plenament la fam (d'algú). Li van donar menjar fins a afartar-lo. S'ha afartat tant per dinar, que no ha tingut gana a l'hora de sopar. Fer prendre (a algú) un menjar, una beguda, fins a la sacietat. L'afarten de sopes. El van afartar de cops, de bastonades. Prendre [...]
|
|
179.
acomiadar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar comiat (a algú). Una colla d'amics el va acomiadar a l'aeroport. Prendre comiat. En Silveri s'acomiadava dels amics amb versos. La professora s'acomiadà fins passat festes. Rescindir un contracte de treball (a algú). Acomiadar un treballador. [...]
|
|
180.
assessorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assistir, donar consell, com a assessor, (a algú). El lletrat assessor, donar el seu dictamen (a algú). Prendre consell, il·lustrar-se, prop d'altri elegit com a assessor. Abans de firmar t'hauries d'assessorar. Escoltar, consultar, el dictamen del lletrat assessor. [...]
|
canapè
[pl.-ès ]
1 m. [LC] [IMF] Seient allargassat amb el respatller i els braços entapissats, semblant al sofà, que presenta tants respatllers com places té per a seure.
2 m. [HO] [LC] Petita peça de pa, galeta, torrada, etc., amb alguna menja salada al damunt. Prendre uns canapès com a aperitiu.
[pl.