21.
estirabot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dita, sortida, etc., incongruent, que no ve al cas. Sempre surt amb estirabots. [...]
|
22.
retopar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos que ve de topar amb una cosa, topar amb una altra. [...]
|
23.
gregal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent que ve del nord-est. Gregal la mou, llevant la plou. Nord-est 1 1. [...]
|
24.
improvís -isa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve tot d'un cop sense poder-se preveure. d'improvís Inesperadament, sense preparació. [...]
|
25.
llebeig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent que ve del sud-oest, originat per una situació meteorològica sinòptica. Sud-oest 1 1. [...]
|
26.
mestral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent que ve del nord-oest. Ja bufa el mestral. Nord-oest 1 1. Vent de mestral. [...]
|
27.
pren
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt d'encreuament en què el fil d'ordit ve posat sobre el de trama. [...]
|
28.
sementera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sembra 1 . Llaurar un camp per a la sementera de l'any que ve. [...]
|
29.
capavallós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve de baixada. Que no exigeix esforç de fer-ho, ans hom hi és com emportat. [...]
capavallós -osa
|
30.
folgat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve ample. Un vestit, un calçat, folgat. Unes faldilles folgades. Còmode, benestant. Una posició folgada. [...]
|