Resultats de la cerca frase exacta: 1.414
|
121.
boca-sec -seca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la boca seca. Que té la boca no gens dòcil al fre, s'aplica a un cavall, a un mul, etc. [...]
|
|
122.
buco-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. buca, 'boca', que indica connexió o relació amb la boca o amb les galtes. Ex.: bucolabial, bucofaringi. [...]
|
|
123.
bocarrut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la boca grossa. [...]
|
|
124.
bocatort -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la boca torta. [...]
|
|
125.
ciclòstom -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la boca circular. [...]
|
|
126.
micròstom -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la boca petita. [...]
|
|
127.
raspar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gratar (alguna cosa), especialment amb una raspa o un altre instrument adequat, per treure'n parts superficials o alguna cosa adherida a la seva superfície. Produir una sensació de raspor (a la boca, a la gola). Aquest vi raspa la boca. [...]
|
|
128.
bocamoll -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moll o bla de boca, s'aplica a un cavall, a un mul, etc. Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra. [...]
|
|
129.
astomatós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no posseeix boca o estoma. [...]
|
|
130.
bocaclòs -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb la boca tancada, sense parlar. [...]
|
