Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

pansir

1 v. tr. [LC] El sol, l'excessiva calor, la manca d'humitat, dessecar (vegetals tendres). El sol d'agost panseix la gespa.
2 1 v. intr. pron. [LC] Un vegetal tendre, dessecar-se. Les roses s'han pansit.
2 2 v. intr. pron. [LC] Una persona, perdre la jovenesa, la frescor. No s'ha fet vella, no s'ha pansit com jo.
2 3 v. intr. pron. [LC] Ensopir-se, desanimar-se. Amb la malaltia del marit es va pansir molt.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions