Resultats de la cerca frase exacta: 764
|
121.
pair
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digerir 1 i 2. Un aliment difícil de pair, de bon pair. Mai no va poder pair que l'enganyessis. no poder pair algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. L'Albert no pot pair la seva cunyada. [...]
|
|
122.
trescar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Les abelles, anar i venir del rusc a les plantes que els forneixen l'aliment. Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. De jove havia trescat molt per aquestes serres. Avui descansem, però demà ens tocarà de trescar. Ací no feia res, però allà ja el fan trescar! [...]
|
|
123.
analèptic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'analèpsia. Que dona forces, que restableix les forces. Aliment analèptic. Agent analèptic. Estimulant nerviós d'acció preponderant sobre l'aparell circulatori perifèric que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i millora [...]
|
|
124.
coure 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparar (un aliment) mitjançant l'acció del foc, sia bullint-lo o rostint-lo, socarrant-lo, etc. Coure el dinar, el sopar. Coure carn, llegums, la vianda. Fer apta o més apta per a l'alimentació (una substància) mitjançant l'acció del foc o de la calor. Coure [...]
|
|
125.
fumar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposar a l'acció del fum. L'arròs s'ha fumat i no es pot menjar. Ennegrir per l'acció del fum. Fumar un vidre per mirar el sol. Aquesta llar de foc fuma les parets. Sotmetre (un aliment) al fumatge. Aspirar el fum (d'una herba en combustió). L'Esteve fuma tabac ros. S [...]
|
|
126.
cocoter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Palmera de grans fulles pinnades, originària de la Polinèsia i actualment molt difosa per totes les terres intertropicals, els fruits de la qual, els cocos, i els seus derivats, són un aliment bàsic en molts països (Cocos nucifera). cocoter de les Seychelles Palmera de [...]
cocoter
|
|
127.
almoina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de l'almoina, on hom procurava l'ajut i l'aliment quotidià als pobres. [...]
|
|
128.
fart 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ingerir una quantitat d'aliment excessiva; l'efecte. Fer-se algú un fart de pa, de faves, d'arròs. Estar malalt d'un fart de caragols. Excés en qualsevol acció. Un fart de riure, de plorar. Un fart de treballar, de córrer. Donar, rebre, algú un fart de [...]
|
|
129.
esvair
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d'estona. Fa hores que treballes i que no menges, t'esvairàs. [...]
|
|
130.
refrigeri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aniversari de la defunció. Aliment lleuger que es pren per reparar les forces. [...]
|
cocoter
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Palmera de grans fulles pinnades, originària de la Polinèsia i actualment molt difosa per totes les terres intertropicals, els fruits de la qual, els cocos, i els seus derivats, són un aliment bàsic en molts països (Cocos nucifera ).
2 [BOS] cocoter de les Seychelles Palmera de fulles palmades, originària de les illes Seychelles (Lodoicea maldivica ).