1 1 v. tr. [LC] Tocar, encertar, amb una certa força. La pedra va colpir-lo al front. Colpir amb l'espasa, amb la llança. 1 2 [LC] colpir-se el pit Donar-se cops al pit en senyal de penediment. 1 3 v. tr. [LC] per ext. La ira divina colpeix els pecadors. 2 tr. [LC] Afectar d'una impressió forta, sobtada. Colpir d'horror, d'admiració. Aquesta notícia m'ha colpit. Els seus arguments colpiren el tribunal.
