Resultats de la cerca frase exacta: 43
|
1.
complaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agradar (a algú) assentint als seus gustos, als seus desitjos, etc. Vull complaure'l en tot. Ho faig tot per complaure'ls. Trobar en alguna cosa una completa satisfacció. És un home que es complau en el seu error. Es complaurà d'un regraciament tan afectuós. S'ha [...]
complaure
|
|
2.
complaure
Font
Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.
[...]
|
|
3.
complaure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 complacer. M'esforço a complaure'ls, me esfuerzo en complacerlos. v pron 2 complacerse. Ens complaem a anunciar-vos que..., nos complacemos en anunciaros que... [...]
|
|
4.
complaure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 acontentar satisfer condescendir a(v. intr.). Condescendir als precs d'algú. donar greix(a algú), complaure'l en una cosa que li abelleix. desfer-se (per algú), complaure'l en tota cosa. Cp. accedir Ant. Descomplaure. 2 (complaure'spron.). Trobar en una cosa completa satisfacció [...]
|
|
5.
Present de subjuntiu del verb 'complaure' / 'complasqui' o 'complagui'?, 'complasquem' o 'complaguem'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes del present de subjuntiu del verb complaure són les següents:
complagui
complaguis
complagui
complaguem
complagueu
complaguin
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes complasqui, complasquis, etc., cal evitar aquestes formes en els registres formals.
[...]
|
|
6.
sol·lícit -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Delerós de servir, complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent interès. [...]
|
|
7.
descomplaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No complaure (algú). [...]
|
|
8.
delerós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té deler, ple de deler. Tots estàvem delerosos de complaure'l. [...]
|
|
9.
sorna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ironia malèvola, burleta. Has vist amb quina sorna m'ha dit que ell estava sempre disposat a complaure'm? Ell, que no fa mai res del que li mano! [...]
|
|
10.
complaent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposat a complaure. Ensenyeu als infants de ser complaents amb tothom, envers tothom. És molt complaent. No és gens complaent. Que es complau en alguna cosa. Mirar-se alguna cosa amb ulls complaents. [...]
|
complaure
1 v. tr. [LC] Agradar (a algú) assentint als seus gustos, als seus desitjos, etc. Vull complaure'l en tot. Ho faig tot per complaure'ls.
2 v. intr. pron. [LC] Trobar en alguna cosa una completa satisfacció. És un home que es complau en el seu error. Es complaurà d'un regraciament tan afectuós. S'ha complagut a anar arrencant totes les banderetes. L'aprenent es complau d'amuntegar els blocs de pedra picada. L'adolescent es complaïa amb la companyia de les noies.