1 adj. i m. i f. [DR] [LC] Que ajuda algú a cometre un delicte. Les empreses còmplices del frau han estat demandades. Van cridar el còmplice de l'assassí a declarar. 2 1 adj. i m. i f. [LC] Que té una avinença amb una altra persona que porta a una entesa tàcita amb ella. Les dues amigues eren totalment còmplices en moltes iniciatives. A casa, la meua parella és el meu millor còmplice. 2 2 adj. [LC] Que denota complicitat. Li clavà una mirada còmplice. Somriure còmplice. 2 3 adj. [LC] Que afavoreix o no impedeix l'acompliment d'alguna cosa. L'acaronava sota l'ombra còmplice del plataner.
