Resultats de la cerca frase exacta: 1.743

141. extrem -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ni l'extrem fred ni l'extrema calor. Vergonya, misèria, extrema. Remeis extrems. Recórrer a mitjans extrems. Punt, o moment, extrem. Portar les coses a l'extrem, a l'últim extrem. Ha arribat fins a l'extrem de negar-ho, d'abandonar els seus fills. El límit o el grau extrems [...]
142. present 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acords al president. Que existeix en el moment actual. Els fets presents. Les presents circumstàncies. El present moment. La present setmana. Aquest, referit generalment a escrits. La present carta és només per a saludar-vos. Aquesta és la qüestió que es tracta en el present [...]
143. donat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Determinat, però no explicat amb precisió. En un moment donat vaig decidir anar-me'n. La doctrina s'entén com un cos de principis i sabers considerats universals, independents d'un context donat. Persona que s'ha donat al servei d'una institució religiosa.  [...]
144. epidèmia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia infecciosa accidental i transitòria que ataca un gran nombre de persones d'una regió. Hi ha una epidèmia de verola. Les conferències han esdevingut una epidèmia. Plaga o malura infecciosa en les plantes, que té una gran virulència en un moment donat. [...]
145. tombant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on tomba o gira un camí, una carretera, etc. Tombada 4 . Moment en què acaba un període de temps i en comença un altre. El tombant de segle. al tombant de A la vora de, a punt d'un temps determinat. [...]
146. culminació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de culminar; l'efecte. Posició d'un astre en el moment en què passa pel meridià local. culminació inferior Culminació que té lloc en creuar un astre el meridià inferior. culminació superior Culminació que té lloc en creuar un astre el [...]
147. encrespar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar onades (en la mar). El vent encrespava les aigües de la badia. Es va girar un garbí fort, i la mar es va encrespar en un moment. Enmig de les serralades que s'encrespaven. Irritar-se. La fera engabiada s'encrespava més i més.  [...]
148. escotilló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escotilla petita que generalment és a popa de l'embarcació. Part de l'empostissat d'un escenari que en un moment determinat pot abaixar-se o fer-se córrer i deixar, així, una obertura per on pot sortir en escena o desaparèixer-ne un personatge, un objecte, etc. [...]
149. llevant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda de llevant. La costa de llevant. Vent de llevant. Vent que ve de l'est. Fa un llevant fort. al llevant de taula En el moment d'acabar un àpat. Fruita, dolços, etc., que se serveixen al final d'un àpat. Lleves dels clemàstecs.  [...]
150. tres
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pàgines  15 / 175 
<< Anterior  Pàgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  Següent >>