Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

condemnació

f. [LC] [DR] Acció de condemnar o d'ésser condemnat; l'efecte. La condemnació del culpable. Després de la seva condemnació fou dut a presidi. La condemnació d'un llibre, d'una doctrina, per l'autoritat civil, per l'autoritat eclesiàstica. La condemnació de la conducta d'altri. Sofrir la condemnació pública.
f. [LC] [RE] Damnació.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions