Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

alienar

v. tr. [LC] [DR] Fer passar a altri la propietat, el domini, (d'alguna cosa). Els hereus no podien alienar aquells béns.
tr. [LC] Fer perdre, allunyar de si, (l'afecte, l'amistat, la benvolença, etc., d'algú). El seu mal geni li ha alienat l'amistat de tothom.
tr. [LC] [PS] [MD] Fer perdre (a algú) el seny, la raó.
intr. pron. [LC] Perdre el seny, la raó.
tr. [SO] [PO] Fer que (algú o una col·lectivitat) actuïn d'acord amb interessos que els són aliens per causa d'influències ideològiques o de condicions socials, econòmiques o polítiques. La repressió no ha aconseguit d'alienar aquest poble.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions