Resultats de la cerca bàsica: 1.945
|
181.
mandatari mandatària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, d'acord amb un contracte consensual, accepta d'un mandant la gestió d'un afer. primer mandatari Cap d'estat. [...]
|
|
182.
entesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'entendre's amb algú. Col·laboració internacional eventual o acord polític susceptible de revisió entre estats, que no implica aliança ni tractat. [...]
|
|
183.
mendelià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es transmet i es manifesta d'acord amb les lleis del botànic austríac Johann Mendel. Caràcter genètic mendelià. Relatiu o pertanyent al mendelisme. [...]
|
|
184.
adoptar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar a la pròpia família (un infant, un estrany a ella). Un matrimoni sense fills va adoptar l'orfe. Algú, fer seu (el parer, l'opinió, etc., d'un altre). Vam adoptar el seu pla. Prendre (una resolució, un acord), després de previ examen o deliberació. L [...]
|
|
185.
conjuminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajustar, posar d'acord, (diverses coses, diversos afers, diverses circumstàncies) de manera que vinguin bé per al fi que es desitja. Conjumina les feines perquè puguis ésser ací a les vuit. Tot s'ha conjuminat en favor meu, contra meu. Combinar (diversos elements) per [...]
conjuminar
|
|
186.
cisgènere
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'identifica amb el gènere que li fou assignat en néixer d'acord amb el seu aparell reproductor. Relatiu o pertanyent a les persones cisgèneres. [...]
|
|
187.
concòrdia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'harmonia que resulta de l'acord dels sentiments, de les idees, etc., entre dues o més persones. Viure en concòrdia. Concòrdia en el matrimoni. Establir, mantenir, la concòrdia. Pertorbar la concòrdia. La concòrdia regna en el país. Acord per [...]
|
|
188.
campionat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de proves organitzades d'acord amb una reglamentació amb l'objectiu de confrontar un grup d'equips o d'esportistes per determinar-ne els guanyadors. Títol de campió. [...]
|
|
189.
desacordat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no està d'acord amb un altre o d'altres. En això estic desacordat amb vós. Que sona sense harmonia, sense afinació. Tocaven instruments desacordats. Cantaven desacordades. [...]
|
|
190.
appoggiatura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nota musical d'ornament, estranya a l'acord en què recolza, que resol en una consonància i ve indicada per una nota més petita o per una nota barrada. [...]
|
conjuminar
1 1 v. tr. [LC] Ajustar, posar d'acord, (diverses coses, diversos afers, diverses circumstàncies) de manera que vinguin bé per al fi que es desitja. Conjumina les feines perquè puguis ésser ací a les vuit.
1 2 intr. pron. [LC] Tot s'ha conjuminat en favor meu, contra meu.
2 tr. [LC] Combinar (diversos elements) per obtenir una cosa semblant. Ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia de nous, però passats de moda.