Resultats de la cerca frase exacta: 11
|
1.
recriminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Respondre amb retrets als retrets (d'algú). Fer retret a algú (d'alguna cosa). Els benpensants recriminen als artistes la vida que porten. Contínuament es recriminen el seu fracàs matrimonial. [...]
|
|
2.
recriminar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
recriminar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [responder] recriminar. 2 [reprochar] recriminar. Le recriminó sus fechorías, va recriminar-li les seves malifetes. v pron 3 recriminar-se. [...]
|
|
4.
recriminar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [respondre amb retrets] recriminar. 2 [reprotxar] recriminar, reprochar. v pron 3 recriminarse. [...]
|
|
5.
recriminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reprotxar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
recriminació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recriminar. Paraules amb què hom recrimina. [...]
|
|
7.
cridar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
menjar, anar bé (amb una altra). El préssec crida vi. cridar el mal temps Fer mals presagis. La situació no sembla que millori, però no cridem el mal temps. cridar l'atenció Recriminar a algú un mal comportament. El revisor va cridar l'atenció a un [...]
cridar
|
|
8.
reprobar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: acordar] 1 [condenar] reprovar. Reprobaba su conducta, reprovava la seva conducta. 2 [recriminar] reprotxar, retreure, recriminar. Reprobar a alguien su comportamiento, reprotxar a algú el seu comportament. [...]
|
|
9.
inculpar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(El complement és sempre una persona) incriminar culpar donar la culpao carregar les culpes acusar(->) carregar les cabres, carregar les culpes. imputar(->) (una cosa a algú), inculpar-lo d'allò. recriminar, inculpar algú que ens inculpa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
10.
reprotxar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
blasmar. retreureo fer-li'n retret(a algú) recriminar imputar la falta criticar blasmar(per quelcom) acusar de reprendre(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
cridar
1 1 v. intr. [LC] Fer crits. No cridis, que m'eixordes. Quan li embenaven la ferida, cridava! Ja em puc escarrassar cridant: ningú no compareix.
1 2 v. intr. [LC] Parlar massa alt. Quan parla, crida.
1 3 v. intr. [LC] Fer sentir una protesta, un clam. Cridar contra els usurers. Cridar contra un abús.
2 1 v. tr. [LC] Dir (alguna cosa) cridant. Cridaven foc, lladres. Cridar venjança. Cridar ajuda, auxili, adjutori. Cridar una mercaderia.
2 2 v. tr. [LC] Fer un pregó, una crida. He perdut l'anell: el faré cridar.
3 1 v. tr. [LC] Invitar (algú), especialment pronunciant el seu nom, a venir, a anar a un lloc. Quan passarà per l'hort, crida'l i fes-lo venir. Cridar el metge. T'han cridat al telèfon. Els alumnes han estat cridats a examinar-se. Si em necessites per a alguna cosa, crida'm.
3 2 [LC] cridar a capítol Exigir una explicació davant d'altres.
3 3 [DE] [LC] cridar a les armes [o cridar sota les armes] Cridar a prestar servei militar.
3 4 v. tr. [LC] Instar (algú) a adoptar una actitud, un estat. L'han hagut de cridar a l'ordre. El president ha cridat la població a la calma.
3 5 v. tr. [LC] Pronunciar el nom (d'algú) en veu alta. Han passat llista i no m'han cridat.
4 1 v. tr. [LC] Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l'atenció d'algú.
4 2 v. tr. [LC] Una cosa de menjar, anar bé (amb una altra). El préssec crida vi.
4 3 [LC] cridar el mal temps Fer mals presagis. La situació no sembla que millori, però no cridem el mal temps.
4 4 [LC] cridar l'atenció Recriminar a algú un mal comportament. El revisor va cridar l'atenció a un grup de passatgers incívics.
5 v. tr. [IN] En inform., fer una crida (a una subrutina o un programa).
6 v. tr. [LC] Activar el mecanisme que fa venir (l'ascensor). He cridat l'ascensor però no ve; haurem de pujar a peu.