91.
esclero- [o escler-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. sklerós, 'dur'. Ex.: escleroderma, esclerènquima. [...]
|
92.
escuraungles
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri dur i punxegut que serveix per a escurar-se les ungles. [...]
|
93.
emberízids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells granívors, de l'ordre dels passeriformes, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d'hàbitats arreu de les nostres contrades. Individu d'aquesta família. [...]
|
94.
abrasiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és capaç de produir abrasió. Material dur capaç de produir abrasió. [...]
|
95.
bocadur -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dur de boca, s'aplica a un cavall, a un mul, etc. [...]
|
96.
esquerdill
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fragment que es desprèn d'un cos dur en esquerdar-se, en esberlar-se. [...]
|
97.
portàtil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom pot dur damunt seu, de bon transportar. Un orgue portàtil. [...]
|
98.
coloquinta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba perenne de la família de les cucurbitàcies, de tiges reptants o enfiladisses, amb circells, fulles pinnatisectes, flors grogues i fruits esfèrics d'epicarpi dur, que contenen una polpa esponjosa i molt amarga usada com a purgant (Citrullus colocynthis). [...]
|
99.
bocafort -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fort o dur de boca, s'aplica a un cavall, a un mul, etc. [...]
|
100.
crom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall de transició, gris clar, brillant, dur, trencadís i refractari, emprat com a recobriment per a la protecció del ferro i altres metalls enfront de la corrosió i com a constituent dels acers inoxidables (símbol, Cr; nombre atòmic, 24; pes atòmic, 52). [...]
crom
m. [QU] [ML] Metall de transició, gris clar, brillant, dur, trencadís i refractari, emprat com a recobriment per a la protecció del ferro i altres metalls enfront de la corrosió i com a constituent dels acers inoxidables (símbol, Cr; nombre atòmic, 24; pes atòmic, 52). |