Resultats de la cerca frase exacta: 448
|
141.
cura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Llibre publicat sota la cura de l'Institut. Tenir l'ànim lliure de cures. Atenció que es té per un malalt, tractament especial que es fa per aconseguir-ne la guarició. Han confiat la cura del malalt a un bon metge. Proveu aquesta cura. Posar-se en cura. Cura d'aigües. Cura d [...]
|
|
142.
reconèixer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa) per assabentar-se de la seva identitat, el seu estat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. Reconèixer les mercaderies rebudes. Reconèixer un metge una ferida. Reconèixer la posició de l'enemic. Admetre (una cosa que és negada, de la qual es [...]
|
|
143.
qualitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caràcter afirmatiu o negatiu d'una proposició. en qualitat de Com a, d'acord amb la condició de. Li ho aconsello en qualitat de metge. [...]
|
|
144.
tornar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la preposició a, fer o esdevenir-se de nou allò que indica aquell infinitiu. Això, no tornis a dir-ho, a fer-ho. Si no te'n recordes, t'ho tornaré a contar. Quant dius que val? Ja veuràs: tornem-ho a comptar. El metge tornarà a venir aquest vespre. El metge tornarà [...]
|
|
145.
en 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
factitiu. El nomenaran president o no l'en nomenaran. Un adjectiu o substantiu indeterminat complement de ésser. No n'és, de vermell. No n'és, de metge. [...]
|
|
146.
natura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ésser humà. El metge sovint ha de deixar obrar la natura. Conjunt de les produccions en què no intervé l'ésser humà. La imitació de la natura. Estimar la natura: els camps, els boscos, les muntanyes, la mar. natura morta Representació artística d'objectes [...]
|
|
147.
viatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vegades, per transportar alguna cosa, fer una comissió, etc. Si porteu la furgoneta no us caldrà fer sinó dos viatges. Per a anar a avisar el metge ha hagut de fer tres viatges. Càrrega transportada d'una vegada. Ja hem cremat cinc viatges de llenya. bon viatge! Expressió usada [...]
|
|
148.
sala
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
actes públics d'una universitat, d'un col·legi, etc. sala d'armes Cambra dels castells i els palaus on es guarden les armes. sala d'armes Sala d'esgrima. sala d'esgrima Sala on es fa esgrima. sala d'espera Sala d'una estació de tren, del consultori d'un metge, d'una oficina [...]
|
|
149.
títol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que estableix el dret d'algú a una distinció honorífica. El rei li conferí un títol de noblesa. Document expedit per a l'exercici d'una professió a favor de la persona que n'ha cursat els estudis corresponents. Tenir el títol de metge, d'advocat, de mestre. a [...]
|
|
150.
adreçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Obligar a esmenar-se. Et tornes molt dolent, noi; ja t'adreçaré, jo! Fer anar de dret a algú o a algun lloc. No li vaig adreçar la paraula en tot el dia. Demanaven un metge i els vam adreçar a la doctora Sabater. Els meus pares ja no el volen socórrer més, i no sap a qui [...]
res1
|
res1
1 pron. [LC] Cap cosa. No m'ha donat res. És una dona molt valenta: res no l'espanta. No han portat res per a mi? Sense mai fer res del que els manen. —Què t'ha dit? —Res.
2 1 pron. [LC] no res a ) Negació de tota cosa, cosa nul·la. Déu creà el món de no res.
2 1 pron. [LC] no res b ) Cosa insignificant, la més petita cosa. És un noiet temorec: no res l'espanta. No pateixis; t'ho faré en menys d'un no res.
2 2 [LC] en un tres i no res V. tres.
2 3 [LC] per un tres i no res V. tres.
3 1 pron. [LC] En frases condicionals i interrogatives, alguna cosa. Si saps res de nou, digues-m'ho. Vaig al bar; que vols res? Ves a mirar si ens queda res al rebost.
3 2 [LC] com aquell qui res [o com si res] Sense tenir en compte el que ha passat o el que hom ha dit, impassible. Ningú no l'escoltava, però ell continuava parlant, com aquell qui res. L'hem cridat un munt de vegades, però ell com si res.
3 3 [LC] com qui res Com sense intenció.
3 4 [LC] de res Expressió de cortesia que respon a un regraciament. —Moltes gràcies. —De res.
3 5 [LC] no haver-hi res a fer No haver-hi cap solució. Un metge de guàrdia digué que ja no hi havia res a fer.
4 interj. [LC] Expressió usada per a indicar que no cal parlar més sobre una cosa, que no cal pensar-hi més. Res, no t'amoïnis més: ha estat un malentès.