1 1 f. [LC] Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència. Vèncer, superar, una resistència. Sense trobar resistència. 1 2 f. [LC] Poder de resistir. Resistència a la fatiga. 2 1 f. [LC] [FIF] Causa d'oposició a un moviment, com ara el fregament o la viscositat. Vèncer una nau la resistència de l'aigua. 2 2 f. [TRG] Força que s'oposa a l'avanç d'un automòbil, que és la suma de la resistència que oposa l'aire, la resistència al rodolament i qualsevol altra d'eventual. 2 3 f. [FIF] Força que cal vèncer, en una palanca i en qualsevol altra màquina simple, mitjançant l'aplicació de la potència. 3 1 f. [FIF] [EE] Oposició que presenta un cos a ésser travessat per un corrent elèctric, fet que converteix l'energia elèctrica en calor. 3 2 f. [LC] [EE] Dispositiu d'un circuit elèctric que produeix calor en presentar oposició a ésser travessat per un corrent. 3 3 [FIF] resistència acústica Component real de la impedància acústica. 3 4 [FIF] [EE] resistència aparent Impedància 1 . 3 5 [FIF] [EE] resistència efectiva En un corrent altern, component del vector impedància. 3 6 [FIF] [EE] resistència específica Resistivitat . 3 7 [FIF] [EE] resistència interna Resistència pròpia d'un generador o d'un dispositiu electrònic. 3 8 [FIF] [EE] resistència magnètica Reluctància . 4 1 f. [EI] Propietat que tenen els cossos de suportar l'acció d'agents mecànics, físics o químics, sense trencar-se, deformar-se, sense ésser atacats per aquests, etc. 4 2 [FIF] resistència de materials Branca de la mecànica que estudia el comportament dels materials sotmesos a forces i tensions determinades. 5 f. [MD] Capacitat d'un individu per a tolerar els efectes de certs agents nocius, tòxics, patògens, etc. 6 1 f. [PO] Oposició a les forces invasores d'una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust. 6 2 [PO] resistència pacífica Mètode d'oposició al sistema establert consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública.