1.
deflectir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviar (quelcom) de la seva direcció natural. Els rajos de llum que travessen una lent són deflectits. [...]
|
2.
deflectir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
deflectir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Desviar (alguna cosa) de la seva direcció natural. [...]
|
4.
deflectir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr desviar. Les lents deflecteixen els raigs de llum, las lentes desvían los rayos de luz. [...]
|
5.
deflectir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desviar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
deflexió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deflectir; l'efecte. Desviació de la llum o d'un feix de partícules de la seva trajectòria normal mitjançant un determinat dispositiu, element o sistema. Desviació d'un feix d'electrons en un tub de raigs catòdics. [...]
deflexió
|
7.
refractar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
refringirCp. deflectir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
reflectir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reverberar deflectir, desviar quelcom de la seva direcció natural. Es diu, doncs, tant de la reflexió com de la refracció. emmirallar. L'aigua de l'estany emmirallava els estels. espillar. Un espill que no espilla (Alc.). Cp. fer la rateta o fer lluernes Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
9.
desviar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 trasviar deflectir, desviar quelcom de la seva direcció normal. difractar refractar reflectir inclinar, desviar d'una posició o d'una direcció. El camí s'inclina cap a la dreta. derivar. Han derivat l'aigua del canal. decantar. Les riqueses decanten de Déu. apartar(->) 2 [...]
|